Descalç
descalç entre les pedres
a l'arbre centenari
s'encenen les lluernes
a la font la lluna buida
descalç damunt la gespa
està creixent la vida,
entre el bambú l'amor s'amaga
per sorprendre el que camina
descalç sobre la terra
a les sorres movedisses,
em cega la llum plena
a dins meu la lluna buida
descalç damunt la gespa
està creixent la vida
està creixent la vida
les distàncies no són tan llargues
quan no tinc res a fer
i em deixo empènyer pels vents que bufen
en totes direccions
a cada segon
estic més a prop
sota l'abric de les paraules
s'escalfa nova vida,
sota el mant de les mirades
un nou cel ja s'imagina
descalç i despullat
entre els aires de gener
em convides decidida
a què ens entreguem al fred
