Designis triats
No és gaire comú, però pot passar, la mires i sents que ens estar agradant.
No ens coneixem, noms poc pensats, que importen es noms amb lo preciosa que estàs.
Tot es va gravar, perquè així ha passat, qüestió de sa sort designis triats.
I com és normal avui si que vull conèixer es teu nom,sa part d'un ambient...
Si et veuré una altra vegada a prop d'allà on esperen, es qui cerquen ses mirades,cerquen ser estimades, cerquen com feim noltros dos.
És poc, però poc no és res, és més, és un poc que pot ser molt més, que molt més que un poc.
De fet, mirar-te és part d’un total de coses que vull acabar contant.
És fàcil pensar que tot pot ser un fet, enganar a sa ment amb jocs dissidents,
i allà on passi tot no sigui real, i aquest poblet mort sa part essencial.
Si et veuré una altra vegada, a prop d'allà on esperen es qui cerquen ses mirades, cerquen ser estimades, cerquen com feim noltros dos.
Real,com si tot s'espai fos nostro i nostres ses peuades, es qui cercam ses mirades, cercam ser estimades i ens trobam per fi tots dos.
