Desirée
Parla’m i digues que ho entens,
que no va de culpables ni de retrets.
Ni les teves variables,
ni els somnis que no tens,
ni l’electricitat dels teus canells.
Em passo mitja vida procurant centrar-me
i em vens a hipnotitzar amb els teus encants, gitana.
Fes el favor d’entendre que és estrany i amable
que tinguis tanta bona voluntat.
Dolça, tan dolça com la mel
que amb el mestral s’enganxa als teus cabells
Em passo mitja vida procurant centrar-me,
no em vinguis a buscar si s’ha acabat, gitana.
Fes el favor d’entendre que em fa mal pensar-te
després de tanta merda i tants enganys.
Si em passo mitja vida procurant centrar-me,
no em vinguis a buscar si s’ha acabat.
