Desordre
Ja no és cap secret, me costa habitar-te,
que m’entenguis i que ho vegis amb els meus ulls.
Canviarem les tradicions, nedarem contradiccions,
esperam a les sortides, desafinam a les tornades
dia rere dia.
Cel ras, i tu com sentir ploure;
només estam de pas.
Traspàs per la penombra:
qui ets quan ningú mos veu?
Perdona pel desordre.
Despertam en els precipicis,
no fan falta més edificis.
Preparam els comiats que venen
quan dos cossos s’avenen
dia rere dia.
Cel ras, i tu com sentir ploure;
només estam de pas.
Traspàs per la penombra:
qui ets quan ningú mos veu?
Perdona pel desordre
d’un passat per resoldre.
