Després de mitjanit
Després de mitjanit
des de l’estret balcó del pis
veuràs un cel com diluït
i tornaràs entre els seus pits
Després de veure la ciutat
a dintre et sentiràs petit
Notaràs l’aire carregat
d’una fortor de vodka i vi
I els teus companys mig adormits
i tot allò que no t’han dit
Se’t farà gran l’angoixa a dins
Voldràs sortir, voldràs sortir
Però el temps et fuig per entre els dits
i res d’allò es pot repetir
i res d’això té cap sentit
El dia que es menja a la nit!
I pensaràs què et fa feliç
Una nit a un bar de París
‘nar a viatjar en un nou país
i recalar en un nou matí
I et poses dret amb un sospir
i veus que tens els teus amics
i que els problemes han sorgit
d'un dels teus somnis més febrils
Vides d’un lloc imperfecte
Veus la claror rere l'herba
Hi ha gent que lluita i espera
fes-me un racó cada vespre x2
Writer/s: Artur Pàmies, Efímer
