Destí
Sempre cansat d’anar obrint portes
De rebre insults, retrets i hòsties
No ha estat fàcil el camí
Somiant despert, trencant cadenes
Falses promeses, m’oprimeixen
No m’importa... res a perdre!!
Em miro i veig, un altre rostre
Les cicatrius s’acaben de tancar
les injúries ja no em fan cap mal.
Sóc la remor que mai no cessa
Aquella plaga que no podràs parar
Una tempesta, que comença!
No miris enrere
Ja no queda res allí
Gravat en sang un promesa
Em dóna aire, m’alenta...
Mai es tard per creure
(I)Tornar a escriure el teu destí
Ja comença, la partida
I una força dins meu que m'apreta
Sóc més fort quan et miro a la cara
I no penso amb rancor ni venjança
La ignorància et fa més feble
Em dóna ales per volar
Writer/s: Eduard Arjona