Déu i el dimoney
Visc per inèrcia a la via del tren: al vaivé de si és cert que val per alguna cosa el viatge, el peatge el bitllet; per què estic fent el que estic fent? És suficient, no és suficient? Autoengany constant, necessari. Eres tu contra tu, ni excuses ni adversaris. Mort a París, vint minuts de telediari; vint segons, per més de cent a Nairobi. Patiment de gent, invisible per colors i pels ulls que no volen mirar. Sense dubtar marró, groc, fosc, terrorista, mascle, blanc, occidental fora de llista, millor amagar-se, esfumar-se. Ho sap el temps com testimoni: ni Aznars ni Trumps ni Berlusconis. Tenim el nom de déu i del dimoni money.
Apagar la tele i oblidar-se no voler mirar, justificar-se no puc evitar, mirar-me al mirall, veure l’engany, no és prou en ser bona gent, moure la ment del sofà bany de realitat, s’acaba el xampany. Agrair a l’univers i a les casualitats. Donar les gràcies al destí. Ser conscient de la gran sort que vam tindre, d’haver nascut ací. Ni val igual la mort, ni la vida al nord o al sud distinta partida i a tots arriba, a tots arriba i a molts arriba de seguida.
Tants llocs, tants en tant poc. Tan i tan sen’s en fot, tampoc cançons ni tweets ompliran el buit del esperit. Mai és tard per combatre comoditat, conformisme; convertir justificacions “en ocasions”, remordiments en accions. Ho sap el temps com testimoni: ni Aznars ni Trumps ni Berlusconis. Tenim el nom de déu i del dimoni money.
Còmode estic còmode, birreta i risses amb amics. Còmode estic còmode, avui no estic per embolics. Còmode estic còmode, avui a la tele fan partit. Còmode estic còmode, no cal pensar un altra nit. No van “a per” mi no van a per mi, sempre van a pel veí no van a per mi no van a per mi, sempre vaig pel bon camí, ja van a per tu, ja van a per tu. What you gonna do, what you gonna do. Ja van a per tu, ja van a per tu. Ara vols que vingué algú. D’uniforme o de corbata, una rata és una rata, Albert Rivera és idiota, jo vote pirata. Ens mata, ens mata la llei, mata el jutge, a la presó la creació, i al poder de decisió. La pilota també mata, mata la frontera, puta Euro-pa, puta quimera. Ells maten i no faig res, tinc el sou a fi de mes. Preocupat pel sobrepès i el món girant del revés. Un clàssic justificar l’egoisme en el pas dels anys, quan era jove ja sé que per saber-lo no s’ha de ser un geni. Va! demana fungi porcini tornem al somni. Deixar de buscar refugi.
