Dia de bojos
Perdoni’m senyora, li torno a dir que em deixi!
No em penso acabar els macarrons
Un senyor amb corbata s’apropa a mi i em crida!
Compto a tres però no puc més
Jo que l’engego a pastar fang
Dia de bojos
Jo vull caminar
capalt, tranquil, directe a Vladivostok
I si em diuen que no,
que no pot ser o que és massa lluny
sempre podré abraçar el meu peluix
És massa lluny,
en els confins més remots,
però és allà cap a on
Jo vull caminar
capalt, tranquil, directe a Vladivostok
I si em diuen que no,
que no pot ser o que és massa lluny
Dues bates blanques, no les veig venir i m’agafen
No és la camisa que em vaig comprar
Jo que els engego a pastar fang
Dia de bojos
Jo vuuull caminar
capalt, tranquil, directe a Vladivostok
Però em diuen que no,
jo només veig set metres quadrats
i ja no puc abraçar altra cosa que a mi mateix
aquest sistema, no ho sé,
o no m’acaba de fer el pes
Uuuh
Per si de cas, aques sistema, no sé
m’abraçaré a mi mateix.
