Diamant
Diumenge m'emboira els sentits,
la llum caçada ahir a la nit
s'envà per no tornar,
sols deixa un rastre al mar.
Quan el primer sol acarona el meu cos,
ja he vist a la pell cremar el dolor,
he nedat dins d'uns ulls blaus d'amor.
Cremant-me a la dinamo
he vist els herois del demà
brillar i levitar
a cercles i rituals.
Baixant les formes del Diamant
tot és transparent i real,
com si fos invisible
a ulls de la ciutat.
I va dir "per què no patir el mateix destí?"
I va dir "per què no venem l'ànima a l'infern?"
I va dir "per què no donem la vida a canvi de res?"
Em va dir "que per què no ens fonem?"
He vist a nens guanyar guerres
collint acords d'un ginestar,
he vist el temps aturar-se
en la nit.
Deus borratxos als carrers
fonent-se en un als ulls del cel.
Diamants en brut
abans que els mati el temps.
I va dir "per què no compartir el mateix destí?"
I va dir "per què no ens fonem?"
Writer/s: Delta Delta
