Diràs
Vas partir a ses Irlandes
i un cop de fred te va gelar.
I els amics que un dia vas estimar
ben segur que un munt t’enyoraran.
I es teu banjo encara sonarà
per ecoles de gent que has educat.
Però aquí un violí grinyolarà
amb melodies que et poden destrossar.
Vares disparar de whisky
i una cabra te va arrufar es nas.
I es diable a sa cruïlla de camins
no te deixarà tornar.
Ni totes ses cançons de’n Morrison,
ni tots els versos que vas composar,
són calaixos de tristesa,
però hi ha un forat que se va fent més gran.
Diràs, diràs que ja mai més tornaràs
però encara aquí hi ha gent que té esperança.
Diràs, diràs que ningú t’enyorarà
però sé ben cert, a més d’un li faràs falta.
Vares disparar de whisky
i una cabra te va arrufar es nas.
I es diable a sa cruïlla de camins
no te deixarà tornar.
Diràs, diràs que ja mai més tornaràs
però encara aquí hi ha gent que té esperança.
Diràs, diràs que ningú t’enyorarà
però sé ben cert, a més d’un li faràs falta.
