Dius adéu
Sense saber com,
tot és molt real.
Salts d’espai-temps,
hi falta molta gent.
Potser et trobes sol
o molt ben acompanyat.
Desapareix davant teu.
Dius adéu
com si de les últimes línies
d’una carta de comiat es tractés.
Saps que tu no estàs aquí
ni jo tampoc.
Aquest cop no ho crec,
ara que estic bé.
Aquest cop no ho crec,
tu també ho sents.
M’avisa que ja està,
que en breus tornaré.
Com puc distingir
si ets verdader?
Dius adéu
com si de les últimes línies
d’una carta de comiat es tractés.
Saps que tu no estàs aquí
ni jo tampoc.
