Don Canut
Don Canut és un notari
de la Pobla de Molló
i quan aixecava un acta
diuen tots que era el millor.
Ha dit una senyora,
que matà al seu marit,
ell “el cuerpo del delito”
l’aixecava tot seguit.
A un home com Don Canut
Mai l’havien conegut.
Don Canut ! Don Canut !
Pobret del que l’enganyava.
Don Canut ! Don Canut !
era un home molt tossut.
Don Canut ! Don Canut !
li cantava la quitxalla.
Don Canut ! Don Canut !
qui gemega, qui gemega ja ha rebut !
Donya Flor, la seva esposa,
que era un premi de virtut,
diuen que a un “estraperlista”
fa molt poc que ha conegut.
I pel poble es rumoreja,
-Jo no sé si és veritat !
que ara és ella qui al seu home,
la camisa li ha aixecat !
A un home, com Don Canut,
no hi ha dret fer-lo enfadar ...
Don Canut ! Don Canut !
pobreteta l’enganyava.
Don Canut ! Don Canut !
era un home molt tossut.
Don Canut ! Don Canut !
li cantava la quitxalla.
Don Canut ! Don Canut !
qui gemega, qui gemega ja ha rebut !
Pobre, Don Canut,
tan bona persona com era era ...
Pobret ... i és que les dones són tan dolentes ...
Don Canut ! Don Canut !
li cantava la quitxalla.
Don Canut ! Don Canut !
qui gemega, qui gemega ja ha rebut !
Writer/s: Jaume Mestres i Pérez
