Don Lluís
La vida de les galeres
és molt llarga de contar,
jo bé prou la contaria
que set anys m’hi vaig passar (bis)
Quan els set anys passats eren
llicència vaig demanar
la resposta que em donaren :
no te la podem donar (bis)
Vàreig demanar-la al Comte
que bé me la va negar,
la demano a la Comtessa
i ella sí que em va escoltar (bis)
M’ha donat per penitència
en tres hores passar el mar,
de tant i tant que corria
només dues n’hi só estat (bis)
Me’n vaig a casa la tia
allà on jo solia anar :
-Ai tia, la meva tia,
la meva muller que fa ? (bis)
-Don Lluís, la vostra esposa
se n’és tornada a casar.
-Ai tia, la meva tia,
digueu-me el carrer que està (bis)
-La primera cantonada
vora del portal del mar.
-Doncs baixeu-me la guitarra
que jo solia tocar (bis)
-Li faré una cantadeta,
vejam si em coneixerà.
Al punt de la mitja nit,
Don Lluís va anar a cantar (bis)
-Desperta-te’n amor meva,
desperta-te’n tot seguit,
sentiràs cant de sirena,
de sirena de la nit (bis)
Al primer cant que li feia,
son marit es desvetllà :
-On és aquesta sirena
que no em deixa reposar ? (bis)
-No és pas un cant de sirena,
de sirena de la nit,
que és el cant d’una persona,
és el cant de Don Lluís (bis)
-Sapigués que és Don Lluís
prompte l’iria a matar.
-Si vols matar Don Lluís,
ja pots per mi començar (bis)
Ella mor a mitja nit,
Don Lluís al clarejar,
els dos dintre d’una tomba
junts els varen enterrar (bis)
