Dona ferida
Deixa’m que et canti una cançó,
avui que tot se’m fa més fosc,
avui que el món em fa més por.
Deixa’m que et digui que el passat
m’ha cavat un forat,
profund com una tomba, dins del cor.
Deixa’m que et mostri aquella part
que tothom diu que, per ‘nar bé,
t’hauria d’amagar.
Però és que sento que l’amor no pot ser amor
si no s’abraça amb la veritat.
Deixa’m que et canti el meu secret,
deixa’m que sigui una dona ferida,
ja fa massa temps que nedo contra corrent,
jo crec que callar també és dir una mentida.
Deixa’m ser lliure, finalment,
que el món no ha de ser ni presó ni agonia.
Si vols estimar-me, i vols fer-ho bé,
abraça el dolor que aquest cant denuncia.
Deixa’m que et digui que hi ha nits
que passo tremolant a dins del llit.
Deixa’m que et digui que els records
per mi no són cap sort,
que jo preferiria haver oblidat.
Deixa’m que et mostri aquella part…
Writer/s: Emília Rovira Alegre
