Dona llavor
Li deien la dona aranya,
en silenci teixia ponts entre murs,
fils de comunicació,
nius de repòs i protecció.
Li deien la dona humida,
rius de plaer naixien dins seu
alliberant dolor i alegria,
alimentant amb els seus pits.
Li deien la dona arrels,
buscava respostes baixant al submón
en la profunditat de la pròpia foscor.
Li deien la dona cel,
per la passió de les tempestes,
ballava amb els trons,
plorava amb la pluja.
Li deien la dona antena,
transmissora de sensibilitat,
lluitadora davant dels espolis.
Li deien la dona oceànica,
ulls de vida salvatge,
a les aigües del seu ventre,
tota la força dels cicles lunars.
Li deien la dona llavor
li deien la dona llavor
li deien la dona llavor
paria universos en cada creació.
I a ella, que li deien Dona, va acabar sent, la Terra.
Writer/s: Susanna Pagès
