Dos espills
Som dos espills encarats,
vides que s'han reverberat
fins l'infinit, al mirar
als ulls del rostre del nostre passat.
Som dos espills entelats,
vides que s'han desdibuixat,
sobre el lleu tel del present
no hi ha cap rastre del nostre breu pas.
I, quan veig que la força se me'n va,
la meua mà busca la teua mà.
I, quan t'abraço amb força, sé que mai
no ho canviaria per l'eternitat.
Som dos espills esquerdats,
vides que s'han esmicolat
i, als quatre vents de la ciutat,
demà direm que de futur no n'hi ha.
I, quan veig que la força se me'n va,
la meua mà busca la teua mà.
I, quan t'abraço amb força, sé que mai
no ho canviaria per l'eternitat.
Writer/s: Alfred Porres
