Dues ales
Un pinzell que esquinça versos
com tenassa ho fa a la mar. Anam fitant tots els camins per si no sabem com tornar. T’he promès massa motius i ara vaig a la deriva,
amb el meu llaüt de sal no veig terra ni sortida. Però no tenc por de res, m’he empeltat dues ales. Si em faig massa a prop del sol cauré dins una cassalla.
Uoh, Tenir dues ales, no vol dir saber volar Uoh, Escolta com t’ho conta avui vespre Escarràs.
Embafats de tanta merda amb l’horitzó davall el nas. Anam omplint cançons de dia abocant ritmes profans. Tot per fer-nos companyia i omplir de vida la vida, duim clavat un escarràs d’herba verda sense mida. Ja no tenim por de res, ens hem fet dues cassalles. El sol ja se n’ha anat i ens han sortit dues ales.
