Dues obres mestres
Si en el dia que et vaig conèixer
hagués pogut veure el futur,
ni en el somni més improbable
hauria vist el que he vist avui.
La ingenuïtat de la nostra mirada
semblava un bon plantejament,
però la bena als ulls no s’aguanta eternament.
I ara que hem dibuixat dues obres mestres,
les haurem de protegir contra la tempesta.
Els botxins del nostre planeta
semblen més satisfets que mai,
proveïdors de metzina invisible,
opinadors de programa guai.
Són addictes a la intolerància,
són experts en la prohibició,
com en una mala novel·la de ciència ficció.
Si mentre escric aquestes paraules,
el món s’ensorra al meu voltant,
ja no hi ha temps per rectificar-les,
hem de salvar el que és més important.
Si arribem a transmetre uns principis
entre tanta desolació,
la nostra vida haurà servit almenys per això.
