Ebre 1938
e trobat enmig del bosc
una pedra gravada amb el teu nom.
Només 15 anys et van fer créixer
molt abans del que tu havies somiat.
Records de mort, crits i sang vessada
cruel realitat la que a tu t’esperava.
Queia la nit desemparat
perdut al camp de combat.
Enmig del foc els teus companys
atrinxerats mentre els sents plorar.
Ferides pesen la son bales creuades.
Que dur que és t’han allunyat de casa
Lluny d’on vas néixer,
del lloc on et van veure créixer
Carrers encara molls
de l’última tempesta.
Tornar a casa el teu desig
de cada vespre.
Al cor dels pares,
descansaràs per sempre
Mort en combat
enmig del fang
Amb el fusell en mà
Jove soldat, saps el dolor
d’una bala quan t’atrapa el cor.
