El "sacrifici"
Jo camino cap el Mont Morià
i amb mi porto el meu fill Isaac.
Avui tinc una prova de fe, un examen.
Avui em toca demostrar.
Que l’amor i confiança del senyor
Son més grans que l’estima pel meu infant.
Que la vida de Isaac sigui una ofrena
que acontenti el de dalt.
Hem agafat llenya per fer un petit altar
I les brases per fer el foc que cremarà.
Amb la punta del punyal ben afilada.
El meu inici però el seu final.
Isaac pensava que mataríem un porc
no que ell seria el sacrificat.
Ja al cim ha vist que el porc no hi era,
però en cap cas no s’ho ha imaginat.
He lligat el meu fill al petit altar.
Ell cridava i s’intentava escapar.
Li he dit que el Senyor m’ho demanava,
que estava tot justificat.
He agafat aire per omplir els dos pulmons
Miro al cel perquè em tremola molt la mà.
Potser necessito una ajuda divina
per clavar-li el punyal.
Mentre el ganivet s’apropa ràpid al seu cor,
sento una veu que em crida fort: “Abraham!”.
Baixa un àngel i em demana que no el matí
que el senyor ja té molt clar.
Que per ell jo soc capaç de fer-ho tot,
que per ell puc matar ésser estimats,
jo faré tot el que em demani
sense pensar-m’ho ni un instant.
M’ha promès tants fills com estrelles té el cel,
tants com peixos naden dins d’un mar,
tants com grans d’arena té una platja,
tants com flors neixen a cada instant.
Hem tornat camí de casa com si res.
El meu fill semblava una mica enfadat.
M’ha dit que per demostrar l’amor a algú,
segur que no cal matar.
