El bandoler
Era el segle XIX
amb el nom de Joan Serra
es coneix un bandoler,
per tothom a Xixona .
Li agradava la sang
i el xiprer encara recorda
tots els crits que allà han pregat
pietat, pietat .
No em mateu :
Tinc dos fills i una esposa
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga .
No em mateu !
us demano per ma mare .
Reseu l’ últilm crec en Déu
pietat, pietat !
L´endemà
davant la Verge del Carme
de genolls està pregant
i a dos ciris encén la flama.
Però altre cop surt al bosc
un gemec que al vent escampa
i el botxí no escoltarà
pietat, pietat .
No em mateu…
L´endemà de bon matí
veu la forca preparada
i a Xixona dona un crit
és l’ última pregaria.
Quan jo sigui ben mort
i penjat de l´alta forca
i defalleixi mon cor
i m´aneu a posar a la fossa,
que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.
Ningú ho va… fer!
Writer/s: Lluís Llach
