El batec
Abraça'm.
Fugim del blau intermitent que encalça
les nostres ànimes salvatges
quan la por inunda el paisatge.
Som animals
udolant al batec,
fugint d'aquesta gàbia,
amagant-nos del fred.
Som els amants
que cremen la ciutat,
les flames en la fosca
de la soledat.
Però demà, quan la llum de l'aurora
dibuixi en el cel amb els seus dits de rosa
els rajos de llum que dissipen els monstres,
cridarem ben alt
que cada vegada que rius
és una tempesta d'estiu,
que cada vegada que rius
s'encén una flama al meu pit,
que cada vegada que rius
és una conquesta.
Les sirenes sonen lluny
dins una ciutat que ara m'atrapa.
Les sirenes sonen lluny
i et perds entre els meus dits com l'arena.
I quan el sol es pon
la nit m'envolta l'ànima
i brollen llàgrimes de por.
Però demà, quan la llum de l'aurora
dibuixi en el cel amb els seus dits de rosa
els rajos de llum que dissipen els monstres,
cridarem ben alt
que cada vegada que rius
és una tempesta d'estiu,
que cada vegada que rius
s'encén una flama al meu pit,
que cada vegada que rius
és una conquesta.
Submergit en les arrels
del teu somni clandestí,
desdibuixes el camí
i es fon la neu.
I fas brollar a dins la mar
els teus anhels.
Però demà, quan la llum de l'aurora
dibuixi en el cel amb els seus dits de rosa
els rajos de llum que dissipen els monstres,
cridarem ben alt
que cada vegada que rius
és una tempesta d'estiu,
que cada vegada que rius
s'encén una flama al meu pit,
que cada vegada que rius
és una conquesta.
