El bon final
Com un bon final,
faràs aquell mig somriure
per amagar el mal
que quan marxis cobrarà vida.
I com un bon final,
dues copes de vi a la pica
que no van fer pas mal,
però et van fer dir el que avui no diries.
I tot era tan real
que no pensaves
que avui despertaries
i per dins sabries
que això
no era un final.
I com tot bon final,
de nou aquell mig somriure
per amagar el mal
que quan tornis cobrarà vida.
I com tot bon final,
de nou copes a la pica
que avui ja fan més mal,
i et van fer fer el que avui no faries.
I tot torna a ser real
i res torna a ser real,
però no pensaves
que avui despertaries
i per dins sabries
que això…
Era un final.
Que això és un gran final.
I per dins sabries que això
és un final….
Que això era un final...
Writer/s: Anna d’Ivori
