El cant a la lluna
No ploris, no
que la llum de l’albada
et tornarà els somnis valents,
a sota d’un cel imponent
De la mà de les fades
ballaràs, cantaràs, jugaràs
amb la vida sempre al teu davant
i seràs, i faràs
tot allò amb l’amor al costat.
Les cadenes d’or es desfaran.
I les ales podràs bategar
i volar, i volar,
amb la vida sempre al teu davant.
I seràs, i faràs…
Inspirant la nit dels caminants.
No tinguis por
que la llum de l’albada
et tornarà els somnis valents,
a sota d’un cel imponent
De la mà de les fades
ballaràs, cantaràs, jugaràs
amb la vida sempre al teu davant
i seràs, i faràs
tot allò amb l’amor al costat.
Les cadenes d’or es desfaran.
I les ales podràs bategar
i volar, i volar,
amb la vida sempre al teu davant.
Volaràs, marxaràs
I viuràs I seràs…
Sabent que sempre tornaràs.
Writer/s: Deepingtxals
