El cor de la ceba
És una gran pena amb cames.
Ningú no sap d'on li ve
la gran pena, però les cames
no li van gens malament.
Destre va collint victòries,
però no pot trobar la pau.
És una pena cum laude:
de pena mai no en té prou.
Mai sabrem, de pena amb cames,
si va nàixer o es va fer.
Ni sembla que l'interesse:
fa veure que no té res.
Pica de peus i toca el dos.
I així va, pelant la ceba,
pel que es veu, cercant-ne el cor.
Escampant arreu la pena,
com més ample i lluny, millor.
Deixa estar un poc la ceba
-de veritat t'ho dic, amic-
o rere l'última capa
plorarem plegats tots dos.
Què vols descobrir al cor de la ceba?
La ceba s'acaba rere l'última capa.
Writer/s: Abraham Rivas
