El crim de les germanes Amanita
Caesarea surt del seu pis al matí, l’aire és fred, saluda els veïns
S’acosta fins al bar de la cantonada on té aquarel·les exposades
firma les làmines amb el pseudònim d’Ou de Reig,
i n’agafa una, la lluna la pruna, per regalar-li, per portar-li
a la seva germana que fa temps que no veu, quan pensa en ella se li trenca la veu
3 estrofes fins el crim
Muscaria internada des del juny, en un centre prop de la plaça d’Osca
A la seva vida n’ha vist de tots colors, els mes intensos dins de la seva closca
S’arrepenteix de moltes coses que ha fet, com liar-la al ja mític casament
pero ara les visions només les té quan dorm, de dia, respira, tranquila
i ara espera contenta, que siguin les sis, que arribi la Caesarea i arreglin l’embolic
2 estrofes fins el crim
Phalloides fa dies que dorm malament, pensant en les terres obsessivament
van obrir el testament, quan la mare va morir, va fer una setmana abans d’ahir
Com que és la gran, pensava en gran, pensava que tot s’ho emportaria
però ai l’alegria, que poc li va durar quan va veure el seu tros partit en tres
Res la fa contenta, res la fa feliç, des que se n’ha assabentat
1 estrofa fins el crim
Phalloides roba l’aiguarràs que fa servir la Caesarea per pintar
el posa dins una xeringa i visita la Muscaria per oferir-li el xute d’amagat
i mor enverinada, la poli investiga i troba l’origen a l’estudi d’art
i acusen la pintora que no entén res, emmanillada cap a la comisaria
una al cementiri, l’altra a la presó i és l’assasina la que es queda amb tot
l’amanita assessina
credits
