El crit
He vist com les flors s’obren a l’infinit
Vells pins arrelats vora la mar
vinyes com altars venerant camins
cales verges reposant la nit
nord enllà
i en aquest indret tant lliure i divers com l’aire
on s’esgoten els sentits ofegant els crits
la mar i el vent es fonen com aliats salvatges
embriagant i empresonant-los dia i nit.
Ho ho és un be llegat,
ho ho ho camí de mar,
ho ho ho té un gran encant,
ho ho ho nord enllà.
Writer/s: Still Morris/ David Pujade
