El cumbiatge
Lluna plena,
ja és negra nit,
fent voltes al llit,
més voltes al cap.
Els sorolls del carrer m’esgarrifen,
dins les orelles el xiulet del vent que mou les fulles,
bèsties ferotges,
sento dins meu el tic-tac de mil rellotges.
I tanco els ulls i sento el fred que ni la brasa escalfa,
moltes persones,
m’amago sempre entre els somriures i les bromes.
Lluna ple….
L’últim trago,
sóc l’últim glop,
plou i estic xop
d’un núvol de fum.
Caminant amb pas ferm,
sola enmig de la boira,
ara no hi ha llum,
però sé que n’hi haurà.
Lluna plena,
ja és negra nit,
fent voltes al llit,
més voltes al cap.
Lluna ple….
