El Duel
Sé que has rebut el meu desafiament.
Has matat la carta o has cremat al missatger.
No vols, no goses.
Però aquest fet no et servirà de res.
Només posposarà el dia en què
em podré cobrar un deute enorme.
Un deute de sang que no es salda,
un destí fatal no subrogable.
I jo et deixo escollir les armes.
Estem sols, escull bé quin serà el teu pròxim cop.
Escull bé on, quan i com vols caure mort.
Avui quan et llevis ignora el terror. De la potent imatge d'un florí travessant un cor.
Però no t'espantis.
La sang no serà real.
Tot serà fals, un fluid rosat, sintètic i de sèrie Z.
La desfeta serà interna.
Un nou concepte de violència.
De la que a vegades no et recuperes.
Estem sols, escull bé quin serà el teu pròxim cop.
Et vull esquerdar l'ànima.
I no sé qui serà el primer a cremar a l'infern.
Però el sol cau i arriba l'hora del duel.
Ja ha arribat l'hora del duel.
I m'has fet esperar massa.
La sang vessada no serà innocent.
El sol cau i arriba l'hora del duel.
