El foc i les onades
Vaig caminar pels carrers de la recança,
vaig sentir el teu record cantat pel vent.
Vull que les ones s’enduguin l’enyorança,
vull trobar els teus ulls entre la gent.
Vull sentir el teu cos
escalfant les nits d’aquest hivern.
Junts, serem el vent
que mogui les dunes d’aquest desert.
Vaig despertar del malson que m’ofegava,
vaig cridar el teu nom contra el vent.
No vull ser una nau a mercè de les onades,
vull deixar de ser un cos cansat i absent.
Vull veure als teus ulls
la mirada dolça i combatent.
Junts serem l’estel
que onegi sobre quatre vents.
I, ara que ha fet el seu ple la lluna,
oblidem-nos de les nits que ens van mancar.
Junts, serem el foc que encengui aquesta lluita
i acabi amb la fredor de la ciutat.
Vaig respirar el fum de les meves flames,
i la cendra es va mesclar amb la teva pell.
T’he trobat dansant entre el foc i les onades,
t’he trobat acaronant la llum d’argent.
No, no vull tenir-te,
vull sentir-te lliure al meu costat.
Junts, serem l’espira
que prengui les runes de la ciutat.
I, ara que ha fet el seu ple la lluna,
oblidem-nos de les nits que ens van mancar.
Junts, serem el foc que encengui aquesta lluita
i acabi amb la fredor de la ciutat.
