El jardí deixat
És de nit, de nou, la lluita amb la mort.
Els dimonis ballen per l’habitació, celebren un suplici metafísic.
Fanfàrries sonen fora la finestra mentre ella jeu estirada al meu llit.
El telèfon es confon amb campanetes i cascavells:
És el dia de Tots Sants. És el dia de Tots Sants.
Em confonen pel carrer, només busco una cantina
Encara no he begut, afanya't, vine amor. No tinc cap pla per tu, tampoc el tinc per a mi.
Una pena infinita que mai dorm, un boig trencall que creua tot l’ infern.
Una masia tan perduda enmig del món.
Un refugi, una sortida, el meu engany. Serà el teu plany.
Sóc el doll del riu que arriba al mar. Sóc el foll que riu havent matat.
Sóc la desídia, la brutícia i el dolor. Estic tan buit per dins.
Sóc tot un frau. Tot un frau. Sóc tot un frau.
I encara em queda tant per fer, encara em resta tant per dir.
El pitjor de tots els crims. Haver perdut tant el temps.
Comencem de nou amor, el telèfon em confon. Oblidem tots els pecats.
Avui és el dia dels Morts.
Avui és el dia de Tots Sants. Celebrem el meu final. Passem la nit ballant.
Avui és el dia de Tots Sants. Demana una altra ampolla de mezcal.
Avui és el dia de Tots Sants. Cremem les despulles ancestrals.
Avui és el dia de Tots Sants. Em deixo caure dins l'espiral del meu jardí tan deixat.
Sóc tot un frau. Sóc tot un frau.
Writer/s: Agustí Busom/ Àlex Torío
