El jo líric
I des d’aquest racó, segut mentre observa com és tot un joc, la gestualitat tan fingida que
assagen “las divas” i algun que altre hipnotitzador amb corbata de ratlles
I uns bons pantalons, i un riure que ha estudiat que fan els senyors que guarden un bon
posat de gladiador que encerta cadascuna de les decisions que l’han dut a algun lloc
On la vida s’assembla a uns aparadors
I han amagat de tot, fins i tot certes coses que els fan ser millors, es recorda en aquell
restaurant d’un carrer de les Corts, dient soc alegre els traumes només que afecte
Els perdedors, jo soc d’una altra mena un conquistador, que recorre les terres seguint el
seu cor, que jo soc un valent i els valents només xapen per a comprovar
Que la vida s’assembla al que volen els forts
Però no podràs amagar que no ets tu qui contesta a la resta, és algun estrany
Mira ben a dins del mirall, que només de pensar l’estratègia s’accelera el pas
I en un altre racó, la Raquel s’ha quedat observant altre cos, els diàlegs no els té
preparats de debò, i va notant el cos com es va quedant
Sense respiració, i sincerament tot s’ha tornat un poc fosc, pot ser que en el seu cap
vagen desfilant unes imatges que inspiren vergonya i algun que altre intent de llançar
Un la vida no s’assembla al que tinc en l’interior
Però no podràs amagar que no ets tu qui contesta a la resta, és algun estrany
Mira ben a dins del mirall, que només de pensar l’estratègia s’accelera el pas
