El mateix parany
Són molts tombs amb les mans fredes.
Amb les teves o sense elles.
Que quan les he tingut he tancat els punys,
i quan les he volgut al costat, són lluny.
Tu m'ensenyaves estrelles.
Jo no mirava cap a elles.
Però quan he anat tot sol
m'han enlluernat el cor.
Creia en la relació lliure.
Tu em feies un somriure.
Després acabava tocant tot sol,
rient-me de tant i de tant d’alcohol.
I de tanta arrogància
se m'emporta l’ambulància.
Però això no em treu el meu afany
i cauré de nou en el mateix parany.
Caure de nou en el mateix parany
i quan fugi de les teves abraçades,
vindré per demanar-te'n a tongades,
i així tots els dies, i així tots els anys.
Tinc al coll una gran brida.
M'ofega a cada mentida.
I és que no et puc dir tota la veritat
perquè tota encara no l'he trobat.
Puc mullar-me si m’esquitxes
i estimar-te però a mitges.
Apretaré a córrer quan vegi el perill.
Amb qualsevol altre serà més senzill.
Caure de nou en el mateix parany
i quan fugi de les teves abraçades,
vindré per demanar-te'n a tongades,
i així tots els dies, i així tots els anys.
