El món
El cap et pot portar,
a mil llocs, a mil moments,
només amb un segon.
A dins del mar, o dalt d'un cim,
i amb la punta dels dits,
tocar un estel llunyà.
Però no t'oblidis d'apreciar,
el que tens al teu voltant,
és real i ho tens a mà.
Pots inventar-te mil llocs,
però segur que ben a prop,
hi ha un paradís,
que el teu cap no ha imaginat.
El món és teu,
Has nascut per estimar-lo,
Per apreciar,
Tot allò que avui ens dona,
I que has de saber agrair.
Al nord o al sud,
Arreu hi trobem bellesa,
A prop o lluny,
Hi podem trobar riquesa,
De paisatges o de gent.
Un núvol d'un color,
que viatja amb la claror,
perseguint la seva ombra.
La pluja va arribant,
enfosquint el que era clar,
i portant olors d'abans.
Tot ho pots imaginar,
Dins d'un somni d'amagat
Un món sencer tu pots forjar.
Però desperta, aixeca al cap,
Mira lluny a l'horitzó,
Hi ha mil llocs per explorar,
o per caminar.
El món és teu...
I no entenc com cada dia,
el mar es va fent gris,
la terra es torna negra,
o el vent fa mala olor.
I no entenc com cada nit,
hi ha menys estels al cel,
hi ha menys arbres que ballen,
en silenci.
Writer/s: Isaak Aguilà
