El món s'ha oblidat de plorar
Llums de colors ballen dins la bombolla
d’aquest oasi fet de pols i poder.
Tens somriures a la butxaca
que són monedes que paguen la pena.
Les teves mans, no ho oblidis,
dibuixaran el camí a seguir.
I ara deixa-ho anar, deixa-ho anar,
no t’amaguis.
deixa-ho anar, deixa-ho anar,
jo vull dir-te...
Que tu i jo, tots…
El món s’ha oblidat de plorar.
I a dins d’un mar fet de dubte i ple d’ombres,
s’hi barallen la vida i la mort.
T’incomodes quan et dic que a vegades
no és tan fàcil fer el que et diu el cor.
Les teves mans, no ho oblidis,
dibuixaran el camí a seguir.
I ara deixa-ho anar, deixa-ho anar, no t’amaguis.
Deixa-ho anar, deixa-ho anar...
El món s’ha oblidat de plorar.
Aigua, pena, guerres,
gana, plàstic, murs…
el món s’ha oblidat de plorar.
Tu i jo, tots...
El món s’ha oblidat de plorar.
