El nen que torna a casa
Cantant a l'ombra d'un desmai
de la ciutat més gran del món
Un innocent de cor valent
de l'enyorança en fa cançons
En aquell banc, un niu de pols
ordit pel fred que ve del nord
Una batalla acaba sense sort
S'aixeca i corre a l'horitzó
Sóc el nen que torna a casa
amb la roba esparracada i que t'abraça
Per cantonades sense nom
hi estàs perdut ben lluny de tot
Batec de pluja en fulles de tardor
Camina cap a l'horitzó
Sóc el nen que torna a casa
amb la roba esparracada i que t'abraça
Sóc el nen que torna a casa
entre boira i vent que glaça i de vegades...
Abandonat a la foscor
Il·luminat davant un foc
Amb la mirada fixa i silenciós
S'hi està molt bé si no estàs mort
Sóc el nen que torna a casa
amb la roba esparracada i que t'abraça
Sóc el nen que torna a casa
entre boira i vent que glaça i de vegades...
De vegades més viu
que t'abraça i somriu
I de vegades et diu
de vegades..
Que t'abraça més viu
I una mare que et diu
Que l'abracis més sovint
Que tot passa...
Writer/s: Lluís Costa
