El nus del fred
M'has lligat amb el nus del fred,
m'has fermat amb la pau del Nord,
veig que em prova aquest món fet de neu i de nit,
sé que em renta per dintre el teu aire viking,
i no tinc por de dir que et necessito.
Una plàcida nit d'hivern
jo tornava cap a l’hotel,
pro l’atzar va voler jugar a fer d’alcavot,
vaig acabar prenent copes a no sé quin lloc,
i, de vegades, un whisky et canvia la vida.
No recordo com va ser el primer petó,
inconscients ens vam llançar al buit de l’amor,
i la xarxa que teixíem no ens salvava del perill,
i el desig tallava l’aire i se’ns enduia cap al cim.
Hi ha amors que et lliguen amb un nus invulnerable.
Han passat ja molts anys i visc
sota l’ombra d’aquella nit,
lentament surt el sol que hem anat incubant,
hem guanyat la partida a la lluita constant,
junts hem après a enderrocar fronteres.
No recordo com va ser el primer petó…
Writer/s: Emília Rovira Alegre
