El part
A banda i banda de carena,
un soroll eixordador.
Quan el sol més alt cremava
va ser negra nit.
El que porta el vent s’ho endú l’aigua,
qui ho hauria dit.
Va sortir d’un esvoranc
per ficar-se en un forat.
Del ventre al bressol
no troba consol,
del ventre al bressol
no hi va qui no vol.
I vol plorar
però no gosa.
Salabrosa, regalima,
i un soroll eixordador.
Era el part de la muntanya
que arribava d’hora,
una criatura estranya,
silueta nova.
Esberlava la mare d’un crit
i arribava d’hora
