El Pic de l'Infern
Desafiar la cara Nord, el gel ,el vent, la neu i el fred
en l’avançada pel crestall,
trobar-vos davant de vos mateix, el diable que vos vàreu crear!
quan éreu més enllà, a prop de la vostra vida.
Les passes s´escurcen quan el cor batega
quan pugeu per roca escarpada
quan tot l´aire no és prou per poder respirar
la vostra terra és un paisatge de color ultraviolat
en el que la vostra Mort no franqueja lluny
quan us apropeu al Pic de l’Infern.
Quan éreu al cim ja no Recordàreu la Mort
de l’anada no en confiareu la tornada,
un inici de final teméreu i esguardàreu.
Confonguéreu la immensitat del vostre entorn
amb la temptació de trepitjar el buit
i néixer de veritat en la Foscor.
Com volguéreu ser poeta
quan la guerra us va destrossar les mans,
quin sentiment haguéreu d’evocar
quan no podíeu ni tant sols plorar.
Com podríeu transmetre pensaments
quan la vostra ànima fou dolorosament seca,
quina fou aquella ventura, quin fou aquell coratge
que us feu ambicionar de ser poeta.
La mort us imaginàreu en forma d'agullós glaç
la sang deixà d'envoltar el vostre cor
les visions es desferen en la profunditat de l´abisme.
El final que teméreu i ansiosament desitjàreu
fou el millor dels vostres somriures,
la millor de les vostres eufòries,
les passes no necessitàreu per tornar
tornar a no respirar
tornar a no sentir mai més la carn.
Els temps dels homes expirà
per poder començar a volar
durant tota l´Eternitat.
Writer/s: Darshan/ Damastor
