El presoner
Això era al mes de maig,
quan arriben les calors,
quan ja s’encanyen els blats
i floreixen les olors,
quan refilen les calàndries
i els rossinyols cantadors,
quan els bons enamorats
abracen els seus amors,
i jo no, desventurat,
que jac en una presó,
que ni sé quan és de nit
ni quan torna la claror,
si no fos pel moixonet
que em cantava les albors.
Me l’ha mort un caçador,
Déu no li tingui perdó.
Writer/s: Anònim, Emília Rovira Alegre
