El racó del romaní
Al racó del romaní
ja fa estona que s'espera
van mirant per allà i per aquí
els seus ulls de primavera.
No coneix cap més camí
no existeix cap més drecera
sap que ha de passar per aquí
però l'espera el desespera.
Ha dit: “Mai més no miraré enrere.”
Quan el cel és tot foscor
l'infeliç no s'hi pot veure.
Ja no hi ha més horitzó
que el que abasta amb la mà oberta.
S'ha rendit, ha dit que prou.
Ja no busca, ja no espera.
Ha llençat un vell retrat
que portava a la cartera
i ha dit: “Mai més no miraré enrere.”
Però a la nit l'he vist capcot,
mort de fred sense jaqueta,
amb els colzes als genolls
i les mans a la barbeta.
"M'estaré una estona aquí
assentat a la vorera,
olorant el romaní,
esperant la primavera"
Ha dit: “Mai més no miraré enrere.”
Ha dit: “Mai més no serà el que era.”
Writer/s: Quim Carandell
