El sol a les entranyes
Com un quadrat sense angles,
com un cos sense forma,
com un so sense to,
i amb l'ombra a les espatlles.
Ni un pas enrere ni un pas endavant.
I no sé com però sempre acabo avançant.
Entenc sense aprendre,
Em moc sense acció,
La quietud venç la calor
i el sol a les entranyes.
Vine amb mi, fem camí, arribem junts al destí.
Crits de zel, banys de mel i al final, tu i jo.
Writer/s: Guillem Rigol
