El teatre
Un arbre és lo més savi que podràs trobar i és mut, i pensen que:
la realitat del món se veu en Hollywood.
Donacions a ONG
però hollidays en Malibú, idiotes donant lliçons de moral
en Facebook.
Baix cap de cas entre en el teu club.
Estàs davant del rap més cru.
D'ací a 30 anys seré el mateix però en deutes hasta' el cul.
No penseu en més si voleu fer algo feu-ho.
Si visc rap és perquè al rap no li demane ni un euro,
El teu estatus queda fora del meu feudo',
I creu-ho, la creu de cristo la porten els pobres al curro.
L'amor a la pròpia terra el tenen els kurdos.
Jo de rap vull dos tasses,
vull invertir en persones no en places,
els diners soles' taparan un temps lo que fases,
i jo estic soltant a compassos rap que mai sentiran les masses.
Pareix mentida, però al final lo que s'oblida són les coses grosses,
els casos puntuals s'obliden.
Te recorden pocs i se queden en la teua actitud al llarg dels dies.
Pies i pies, ties i ties,
Lluitar és fàcil però és difícil fer-ho i ser lliure.
A mi posam música a totes hores, que els xiquets estan patint negre.
El futur dur i el present definit per perdre.
Les ceres ensenyen de respecte.
Els llibres serenen.
Les persones majors són les que més saben però els xiquets germà sorprenen,
i és que una persona rebentà per dins però en el cap alt m'eriça.
La gent compra la merda que ben la premsa.
Censat, no per tindre drets, sinó per no ser presa.
Germà amunt la vida loca, el tot desordenat que se juta.
Al mig del cor és on la flama apunta.
Tot el meu amor en un llit no cap,
tot lo que 'pense no se pot passar al rap,
tot lo que escriuen està dictat,
perquè no són idees pròpies enca' que tots copiem estructures mentals.
I estic hasta la polla' d sentir a tants i tants,
notícies de tancs, que li follen a l'asfalt per lo menos' Àfrica enca' vesteix de fang.
Les mans de la llibertat estan tenyides de sang,
On està la mà del sant:
Resant i resant.
L'èxit del ric està en la fe del pobre.
Ací mos' les estem veient gordes,
però mos' les estem bevent dobles,
i és que sou molt moderns no me tragues del rogle.
Lo que me fa escriure: més que els errors és lo que no done.
I estic comptant com està el món com un Joglar.
Rap fet en dos palos i una perda, dili-ho Senso:
som esclaus del sexe per la cultura del porno.
Quan hi ha molta gent calle com un adorno'
i és que vull cuinar-me la vida a foc lento',
vull sentir la calor en el centro',
vull desmembrar les parts del tot.
I el temps te dirà qui està i qui no,
i qui no te diu com és acaba morint sol.
Estem mesclant el tabaco' en el cel,
i és que som influenciats des que nasquem.
Pels pares, per la tele, per el poble,
Pel barri, per la història, pel temps.
I es corren temps raros',
mosatros', ací sentats' reunits callats pegant calos.
Sentint els xicotets gestos d'amor en lupa.
I de fer-ho sense sentiment se perd
el valor de la disculpa, i és que sou recipients plens de gula',
i busque un món lliure de tot de menos' de les pors inherents a la persona,
i és que tot està manipulat,
contaminat per fum de coxes i el tabac.
Celebrem la llibertat sense barrots en els ritus de pas,
i estic orgullós dels meus encara que estiguen parats,
Perquè serem com serem però estem tirant avant fora de la seua recta.
Acceptat:
gordo', feo', flac, alt, baixet i cuida el anima,
que tot lo que vegem segueix un cànon,
que totes les eleccions venen a punta de canó.
Que no mos' queda més que ser com som,
que cultivar-mos,
que el poble no té més futur que unir-se,
o seguir i rendir-se.
M'endinse en mi i tot queda en el rap que guise,
i hui se que és millor que quede arrere tot lo que deixem,
que si mirem de color negre les coses no ixen,
que les relacions pengen d'un fil que se trenca en èpoques amargues,
que Amèrica per interés se clava en els conflictes árabes',
que no se sap res de les piràmides,
i que les rimes ixen soles si fa una olor q ve del Magreb,
però estem pegant-mos per res, per polítiques de medides' mínimes,
i ni mires el secret del poder de decret de les cimes,
ni tan sols imagines qui meneja els fils i dicta lo que cuines,
lo que crec està en ruïnes,
però igual arriba el dia en que eixim de les mines,
o el dia en el que ja no escric més,
però jure que antes pare que me venc,
perquè el rap és el puesto' que més me fa sentir digne.
Defens conservar tot com està però estàs molt lluny de la veritat del regne,
Dels traïdors no vull ni que me paguen els deutes.
Celebre tindre al costat als cabrons que me plenen,
rimes que vénen del fred de Quebec,
O me dones tot o me quede sec.
Preferisc el infern en tu que el cel.
Tallar el problema d'arrel.
Si sents odi soles' espere que beefes',
que deixes de fer tot pa' fer lo que realment desitges,
mentrestant podràs ser ric però no lliure.
I no se res del rap d'escaparate',
vaig escapar de classe, on t'ensenyen rap incapaç de clavar-se,
com se clava el jazz, com se clava el blues, o com se clava el mal que fa el voler tenir lo que té el altre...
I que teatre: La terra en mans de l'evolució del primate'.
