El temple
Com un apòstol del teu cos, aquesta nit,
t’aixecaria un temple dalt de cada cim.
La mel als llavis i una espina a cada mà.
No hi ha dreceres ni instruccions per naufragar.
I els cavalls que vam muntar ara dormen sota el mar.
Em falten versos per curar-te tots els blaus
i per penjar-me de la creu em sobren claus.
Estaràs al meu costat quan comenci a pedregar?
Assaja el riure un altre cop,
entre les cendres hi ha algun foc.
Jo m’espero al mig del fang.
Ser un devot no et fa ser un sant.
Com un apòstol del teu cos, aquesta nit,
t’aixecaria un temple dalt de cada cim.
Writer/s: Edgar Riu
