El viatge
Petit vaixell de paper que navega amunt i avall
que es deixa emportar pel vent,
que el sol escalfa, la lluna el cuida, els estels li fan d'anhel,
i ell amb la seva brúixola va buscant algun pont mariner.
Anclant, escoltant les savieses dels pescadors més grans
que diuen de la Mar: -sempre s'ha de respectar!-
bufí gregal o bufi mestral tant és,
anant cap a l'est o anant cap a l'oest.
Ei, ei, escoltaràs el cant de les sirenes,
ei, ei, ballaràs a la nit amb les estrelles!
Ei, ei, escoltaràs el cant de les sirenes,
ei, ei, ballaràs a la nit amb les estrelles!
Traça rumb i no deixis que ningú
et col·loqui benes i et tapi els ulls,
per molt que et sentis lluny
no estàs perdut menut,
no estàs perdut, i alça les veles.
Navegant contracorrent sentiràs la marinada,
malabars d'aigua salada,
bandera pirata que oneja amb el vent,
capbussat en la tempesta, defugint de les arestes,
que el viatge i la cançó són la gesta.
Ei, ei, escoltaràs el cant de les sirenes,
ei, ei, ballaràs a la nit amb les estrelles! (x3)
Lluny, molt lluny, veig les senyals de fum,
em saluden des de la punta on no hi ha arriba la llum.
Lluny, molt lluny, intueixo aquell perfum,
viatja d'un altre mar, em vol donar la mà.
Però estic lluny, tant lluny, que abaixo el cap i alço el puny,
m'abandono com la gent es deixa endur per la corrent.
Lluny, molt lluny, tant lluny com l'ull,
que mira el que no té, que espera allò que ve...
Writer/s: Cultrum
