El viatger
Inventa un vers amb aquestes lletres,
desapareix per tornar després,
pregunta el temps si tindràs prou paciència,
presenta't sempre sense dir res
que no tens res a perdre, res.
Vinc d'un indret que tu molt bé coneixes
però on no hi arriba el teu saber.
Vinc dels sabons i els camps d'espigues.
Vinc del somriure més intens.
Sóc jo qui et truca als vespres (ding dong, ding dong)
Glop de mel, ginebra i gel.
Vinc de terres veïnes.
Jo sóc el viatger.
No existeix el que has après,
tu ets la meva mentida.
De dins, com el que és cert
voldria dir-te.
Et portaré un pastís de crema,
t'ensenyaré algun àlbum vell,
t'explicaré mil meravelles
de meteorits i gratacels
i ràdios hongareses.
Glop de mel, ginebra i gel.
Vinc de terres veïnes.
Jo sóc el viatger.
No existeix el que has après,
tu ets la meva ferida.
De dins, com el que és cert.
Inventa un vers amb aquestes lletres,
desapareix per tornar després,
pregunta el temps si tindràs prou paciència
presenta't sempre sense dir res.
Writer/s: Roger Margarit
