Els Arbres
Dónes voltes, divagant
per aquest bosc d’arrels profundes.
Ja no ets el que eres abans.
T’han passat els anys, t’han passat factura.
I et quedes parat, mirant cap amunt
i com han crescut els arbres.
La branca per on pujaves ara és massa alta.
Mirat des de lluny t’adones que ja
tapen l’objectiu que tenies abans.
Passes hores, cremant ideals
i empassant-te pastilles de fets racionals.
Així quan ensopegues i caus,
no te n’adones que t’estan fent mal.
I et quedes parat, mirant cap amunt
i com han crescut els arbres.
La branca per on pujaves ara és massa alta.
Mirat des de lluny t’adones que ja
tapen l’objectiu que tenies abans.
Si ho creus, entre tots els que som a baix,
els hi tallem els peus, per tornar a començar.
No ho veus? Com més creixen més fosc es fa,
però aquí a baix hi ha més veus, per posar-se a cridar.
