Els dies van passant
No calen paraules, no necessito tant
una mirada, se que es el final
no pots estar sola, per qué el veig
tant distant
vull acostar-me, sóc al teu davant.
I em veuràs molt cansat,
i em voldras oblidar
i el teu cos senyala una mentida
un somriure que em vol enamorar
és la sort que em marcarà la vida
mentrestant els dies van passant.
No vull una esposa, ni tampoc ser el
teu esclau
i a la matinada, estar al teu costat
no sere el teu idol, ni tant sols un
bon amant
les meves coses, i el teu descans.
I em veuràs molt cansat,
i em voldràs oblidar
i el teu cos Senyala una mentida
un somiure que em vol enamorar
és la sort que em marcará la vida
mentrestant els dies van passant.
Writer/s: Joan Pàmies, Joan Pàmies/ Jordi Velazquez
