Els fans de l’amor nord-americà
On són totes les verges?
I les teves promeses?
Ara que els somriures s’han marcit
Què et queda per vendre?
Temps de perdonavides.
Frustracions previsibles
Que projecto al meu fill,
Que també hauria hagut de ser el teu.
Quan em vas tornar al món del Sol
La sal no ens feia mal.
Ho podíem tot i vam triar el no-res.
Del no-res fins al final.
Als fans de l’amor nord-americà,
Ningú els va reclamar
Les cançons
Que es desfan
Com la broma sobre el mar.
El món d’ahir es difumina,
Proclama l’oportunista,
Però és el mateix que el va ajudar a crear
I ara porta la bandera més gran.
Quan em vas tornar al món del Sol
La sal no ens feia mal.
Ho podíem tot i vam triar el no-res.
Del no-res fins al final.
Als fans de l’amor nord-americà,
Ningú els va reclamar
Les cançons
Que es desfan
Com la broma sobre el mar.
Writer/s: Miquel Vilella
