Els llums del carrer
Ressegueix el riu mig perduda
i es pregunta com pot restar dempeus.
L’amargor en els glops perdura
però ha deixat la por ben darrere seu
es repassa els dits d’una ullada
i recorda de què va tot això.
No ha pecat ni està extraviada,
es treurà la corda ja sense por.
Torna a recordar:
els llums del carrer
van il·luminar
allò que mai va ser.
Ja sabia què s’ha de fer,
però ningú pensava ni quan ni com.
Era quasi un pla secret
per trencar les normes i anul·lar els vots.
Va empassar el darrer analgèsic
i va creure que era un bon moment
perquè les ferides parlessin.
Ja estava llesta per ser valent.
